miércoles, 25 de julio de 2007

Sessions

Sessions

El messenger obert,
l'estat invisible
i el cor a la boca.

Esperant qui sap qué.

M'amago del temps
per por de trobar-me
ombres i cendres.

Fugint de qui sap qué.

Un quants No Admitir
i un secret a veus.
El vampir sou vosaltres.

Oblidant qui sap qué.

Enyorant-vos avui
tanco la sessió,
el record és preferible.

Tement qui sap qué.


2 comentarios:

  1. NO m'hauria pensat mai que es pogués fer un poema basat en el messenger. Construeixes l'inconstruïble :D

    ResponderEliminar
  2. Poesia messengeriana! Genial.

    ResponderEliminar