L'ull que tot ho pot,
esglèsia dels sentits.
S'obre a la realitat
cercant el dogma.
ABSOLUT.
Malgrat tot,
troba relativitat.
Cap problema,
mitosis ocular.
ABSOLUT ... ABSOLUT.
esglèsia dels sentits.
S'obre a la realitat
cercant el dogma.
ABSOLUT.
Malgrat tot,
troba relativitat.
Cap problema,
mitosis ocular.
ABSOLUT ... ABSOLUT.
Ep nano, m'ha agradat aquest teu poema això de barrejar la poesia amb la ciència i la filosofia te un encant molt peculiar. Tu, demà fem la presentació de la maqueta, vindràs o ke?
ResponderEliminarBueno, et deixo amb un poema que he fet ara, com sempre exclusiu per el teu Blog! jajaja
Vinga, adeuu
La gravetat horitzontal
tens un pulmó a cada ma,
estàs cançat, com si les cames fossin plom.
Si t'entossudeixes a viure és el teu problema,
els ponts son de tots,
si vols caminar encorbat vull dir.
Grape't les factures a l'esquena
i mastega be les nòmines.
A la feina ets un pringat.
A la feina ets un pringat!
si calo foc al teu cotxe
jo seré un pringat amb cotxe.
Si rebento, cosiu-me la pell en una gàbia,
feu ganxet amb els meus ulls.
Si rebento,
el mon és vent i jo me'n vaig,
amb l'horitzó enganxat als dits