Definicions

solitud
	[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.]
	f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.

sol -a
	[s. XII; del ll. solus, -a, -um, íd.]
	adj 1 1 Sense companyia, sense ningú més.

companyia
	[s. XIV; pròpiament, modificació amb el sufix normal cat. de formació d'abstractes -ia aplicat a l'abstracte ant. companya, b. ll. compania]
	f 1 1 Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola.

La Solitud és l'estat de qui no té (o gairebé no té) ningú que vulgui que no estigui sol.