El pianista geperut
Em vaig asseure dels últims,
entre senyors de corbata
i dones de tetera i galeta.
Aviat aparegué el geperut
amb el fastuós piano de cua
i la sala, al complet, l'aclamà.
La gent mirava embadalida
com aquella atròfia engalada
destruïa una ja trista sonata.
Indignat front aquella ofensa
vaig cridar: On és la música ?
I la sala cridà: Ell és la música.
Per acabar de confirmar-ho
el geperut es convulsionar
executant amb cops de gep.
Vaig marxar corrent a casa,
necessitava trobar una destral.
Jo volia ser la poesia.
Em vaig asseure dels últims,
entre senyors de corbata
i dones de tetera i galeta.
Aviat aparegué el geperut
amb el fastuós piano de cua
i la sala, al complet, l'aclamà.
La gent mirava embadalida
com aquella atròfia engalada
destruïa una ja trista sonata.
Indignat front aquella ofensa
vaig cridar: On és la música ?
I la sala cridà: Ell és la música.
Per acabar de confirmar-ho
el geperut es convulsionar
executant amb cops de gep.
Vaig marxar corrent a casa,
necessitava trobar una destral.
Jo volia ser la poesia.
Magnífic!
ResponderEliminarEndevino la inspiració d'aquest poema en una història que ara fa uns dies em vas recontar xD