jueves, 29 de mayo de 2008

En coixí cap a Oniris

En coixí cap a Oniris

Per viatjar només cal un coixí,
moltes ganes de volar
i un polsim de llum.

I enlluernar-se,
i cegar-se,
i veure,
és vida.

Oniris,
al meu cor,
Oniris.

Cabalcar sobre coixins,
escapant de la nit
i dels vampirs.

I enlairar-se,
i alçar-se,
i caure,
és vida.


1 comentario: