Reflexions d'un enginyer (Part I)

La vida és una variable aleatòria que no segueix cap distribució coneguda, probablement mai tobem els axiomes que ens porten a l'algorisme que ens permetria trobar la nostra covariança o la nostra esperança. Seria interessant calcular la nostra esperança no? Bayes probablement s'ho devia plantejar algun cop.
El cert és que no hi ha manera de predir el nostre futur, tot i que si que podem entreveure a grans trets com es dibuixarà, ja que sembla com si el passat l'empaités, trobant-lo a estones i a estones perdent-lo. No heu percebut mai aquesta extranya sensació?
Crec que repeteixo els mateixos errors de sempre, que no he madurat gens, que continuu essent el mateix noi estúpid i innocent de fa anys. No ho dic amb un tó pessimista ni tràgic, sinó el contrari. Si repeteixo els mateixos errors, potser torno a ser tant feliç com vaig ser... Potser la meva ànima tornarà a ballar tangos amb el sol durant el crepuscle.
Potser és tot el que em queda.
Probablement, i sense intenció de contradir-me, aquesta paraula sigui la meva esperança.
El temps dirà si els aconteixements es varen poder predir i evitar, i si havíem d'haver optat per el criteri de Wald davant la incertesa del nostre transcòrrer.