Ilusió i Realitat
Un nen jugant
a caçar estels.
Creix.
Un vespre, regust
de canya i mel.
Enalteix.
Un somni penjant
a dalt del cel.
Llueix.
Un cel penjant
a dalt els somnis.
Desapareix.
Un vespre, regust
de sanya i vel.
Tenyeix.
Un estel jugant
a caçar nens.
Feneix.
Un nen jugant
a caçar estels.
Creix.
Un vespre, regust
de canya i mel.
Enalteix.
Un somni penjant
a dalt del cel.
Llueix.
Un cel penjant
a dalt els somnis.
Desapareix.
Un vespre, regust
de sanya i vel.
Tenyeix.
Un estel jugant
a caçar nens.
Feneix.
Profund i rítmic. Aquest estil de poema encaixa molt amb el que ami m'agrada fer. Crec que tens fustra de bon poeta, amic David.
ResponderEliminarVolia dir fusta
ResponderEliminarMerci company ;)
ResponderEliminarAmb fusta o sense, escriure m'allibera, així que tenim poemes per molt de temps, jejeje.
Així ho espero, amic.
ResponderEliminarEl nen que vaig ser
ResponderEliminardorm perdut a la penombra
L'adolescent que vaig ser
apaga les seves cendres
L'adult que he anat essent
mira cap endarrere
I torna a veure al nen
que el convida a tornar
al primer refugi placentari
amb un somriure indesxifrable.
Josep Fàbrega.(Osselin)