La nostra platja
Jugant a ser prínceps
creàrem mil regnes
sobre castells de sorra,
enterràrem les penes.
I veient les onades
alçàrem les espases
armats de valor i il·lusió,
trencàrem el temps.
En galledes d'alegria
destil·làrem la mar
amb amor i energia,
endolçàrem els dies.
I reiem,
sempre reiem,
tal era la nostra platja.
Jugant a ser prínceps
creàrem mil regnes
sobre castells de sorra,
enterràrem les penes.
I veient les onades
alçàrem les espases
armats de valor i il·lusió,
trencàrem el temps.
En galledes d'alegria
destil·làrem la mar
amb amor i energia,
endolçàrem els dies.
I reiem,
sempre reiem,
tal era la nostra platja.
Un bon poema Josep que encaixa de meravella en aquesta entrada, curioses similituds no creus ? En part la imatge és la mateixa.
ResponderEliminarI Raquel... XDDD no me l'esperava aquest comentari :P Gràcies per fer-me riure una estona ;)
Si, tens tota la raó, va amb una sola "s". Ja ho he canviat. Merci ;)
ResponderEliminarxDDDD Em sembla que era en Sintes no?? El de estadística, que també escrivia amb d geminada XD...
ResponderEliminarjajajajja
ResponderEliminarno, aixo ja no u rekordava
era un d EC2, tu deies q semblava un camaleo, una broma molt cruel per cert (tenia un ull desviat). skrivia una paraula amb dues s i tu vas dir en veu massa alta i seria: "quina mania d skriure -paraula- amb dues s!!" xDDDDD en un moment d silenci, va ser molt divertit
tb vas amenaçar al d combinatoria, i es va girar sorprès, no rekordo bé q li vas dir
i tb duies sovint nicks al msnger sobre els professors q s'haurien d'executar ¬¬
tens una faceta cruel molt divertida :D